El blog musical de l'escola Martinet tanca per vacances!!
I que millor que acabar el curs llegint aquest manifest en favor de la música, es per pensar-hi....
BON ESTIU A TOTHOM!!!
Manifest “DÓNA LA NOTA”
No hi renunciarem. No poden prendre’ns-la. No pot desaparèixer de l’educació.
I que millor que acabar el curs llegint aquest manifest en favor de la música, es per pensar-hi....
BON ESTIU A TOTHOM!!!
Manifest “DÓNA LA NOTA”
La música: l’únic llenguatge realment universal, l’idioma que traspassa fronteres,
creences i races, el màgic alè que ens arriba directe al cor, que ens fa somiar,
estimar, riure, plorar, ballar, sentir... Ens dóna esperança i il·lusió, ens dibuixa un
somriure, ens fa pensar, ens ajuda a revoltar-nos contra les injustícies i a aixecar
la veu per tal que ens escoltin, alleuja els mals moments, ens endolceix l’oïda...
Una de les millors coses que ha pogut fer l’ésser humà és crear aquesta cadència
màgica que, fins i tot, fa que les plantes creixin millor o que els animals més
feréstecs s’amanseixin. Plató ja va dir fa milers d’anys que la música era per a
l’ànima allò que la gimnàstica era per al cos. Cap parla del nostre món no serà mai
tan universal, no ens agermanarà tant com ho fan aquestes set notes d’infinites
l’esperit... En cada instant de la nostra vida hi ha una música que el reforça,
que l’evoca, que és capaç de lliurar-se del temps que avança inexorablement
enterrant moments, records, triomfs i enyors... L’art ha estat, és i cal que continuï
sent una part indestriable de la nostra educació. Les aules no poden quedar orfes
de la literatura, de les belles arts, de les humanitats, de la filosofia, del teatre o
de la música... Des de molts sectors, al llarg de la història, s’ha intentat acabar
amb qualsevol expressió artística, i sempre comencen pel seu ensenyament a
les escoles. Llocs fràgils, on hi creix el futur de qualsevol societat, el demà de tot
el nostre món. Ens cal reivindicar que la Humanitat ha de ser alguna cosa més que
un grup d’individus programats per ser competitius, tecnològicament insuperables,
idiomàticament uniformitzats i socialment mesells. Ens cal defensar el món
que volem: un món on les capacitats artístiques dels nostres infants puguin ser
potenciades i incentivades. No hem de permetre un esdevenidor marcat per la
tristesa del silenci, estripat, només, pels tristos tecleigs dels ordinadors.
La música forma part de l’aprenentatge: ens fa entendre les diferències i sentir-nos
més propers. Si ens coneixem, si ballem junts, si plorem amb les mateixes cançons,
si dansem plegats homes i dones dels cinc continents, ens estimarem, perquè tots
tenim els mateixos sentiments. Ens comprendrem, perquè no veurem el color o la
classe social, sinó el cor i l’anima. I podrem conviure en pau. I una de les eines
per fer-ho s’amaga en cada instrument, en cada veu, en cada melodia...
No aconseguiran trencar aquest mirall que ens fa més humans...
És la clau d’un món de pau... !
Visca la música! !
Gibert d’Artze (juny de 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada